Crónicas

“Sóc jove, sóc sord@. Vull gaudir de l’oci accessible a Terrassa”

La Biblioteca Central de Terrassa va acollir el passat dimarts una Taula Rodona sobre les necessitats dels joves amb sordesa. Sota el títol de “Sóc jove, sóc sord@, comparteix amb mi les dificultats amb què em trobo”, va començar a les 17’30h. un diàleg en què la Regidoria de Capacitats Diverses de l’Ajuntament de Terrassa va voler conèixer-ho de primera mà, de forma oberta i participativa. A més de la regidora de l’àmbit, Meritxell Lluís (PDeCAT), que va presentar l’acte, hi eren: Pere Cantenys, responsable de Joventut de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA); Hala, Sancha i Cloe, estudiants sordes de l’IES Montserrat Roig de Terrassa; Marta Vinardell, logopeda del CREDA “Jordi Perelló”; i, finalment, Victòria Hernàndez, tècnica de la Taula de Capacitats Diverses de Terrassa, que és qui moderava el debat.

D'esquerra a dreta, Pere Cantell, les alumnes Hala i Sancha, la psicopedagoga Marta Vinardell, l'alumna Cloe, i la tècnica Victòria Hernàndez.

D’esquerra a dreta, Pere Cantell, les alumnes Hala i Sancha, la psicopedagoga Marta Vinardell, l’alumna Cloe, i la tècnica Victòria Hernàndez. / Foto: MVS.

Els assistents es van veure en un oasi de comunicació accessible, envoltats d’un reguitzell de tecnologies poc conegudes. Es trobaven encerclats per cables negres que ressegueixen les parets, per facilitar el bucle induït per als audiòfons dels sords hipoacúsics en cadires ubicades al mil·límetre; dalt la tarima, a més, una pantalla en què es veu vídeo simultani als ponents; superposat sobre el vídeo, s’enfilen caràcters de les frases que són els subtítols que transcriu al vol i en viu, amb ets i uts, el que diuen els intervinents.

Cal afegir també les tecnologies habituals per als oïdors, no només dels sords, com són els micròfons i els altaveus. Alguns sords no necessiten cap tecnologia, i en tenen prou amb la seva pròpia llengua de signes catalana (LSC) en què parlen quatre dels sis ponents presents i dos intèrprets. N’hi ha prop de 200 persones, majoritàriament jove i, aparentment, estudiants de secundària i batxillerat. El cridaner silenci de les mans manses del públic fa difícil esbrinar si algú parla en LSC en aquella sala.

Els ponents jòvens pareixen cauts, i comencen per respondre a la primera pregunta per cortesia obligada davant la vitalitat que mostra la tècnica Victòria Hernàndez: “Quines mancances trobeu que necessiteu cobrir a l’ensenyament?”. La pregunta l’acompanya amb gestos manuals de benvinguda, i amb mirada que els convida a la naturalitat. Un a un, la resposta és bàsicament la mateixa: més hores d’intèrpret, subtítols a continguts audiovisuals i més material escrit. Pere, Hala i Sancha, que parlen en LSC, pareixen resignats d’haver de justificar-se i de recordar una demanda constantment desatesa.

L'assistència del públic fou nombrosa, majoritàriament joves estudiants de secundària i batxillerat de Terrassa / Foto: MVS

L’assistència del públic fou nombrosa, majoritàriament joves estudiants de secundària i batxillerat de Terrassa / Foto: MVS

“El problema no és la sordesa”

“Els sords normals necessitem bàsicament subtítols”, diu la quarta jove, Cloe, que parla en llengua oral catalana. Les mirades a l’atzar dels ponents de cop es disparen tot d’una cap a ella, i els ulls contenen amb prou feines la desaprovació. “Perquè, per exemple, jo no necessito la llengua de signes per estudiar, puc escoltar i llegir els llavis del professor…”, segueix Cloe després d’haver aixecat una discreta onada de braços alçats dels seus companys ponents per demanar torn de paraula. Volen penjar al mig de la sala, sense embuts, el concepte de “sords normals” que trobaven ofensiu.

Aleshores intervé la pedagoga del CREDA “Jordi Perelló”, Marta Vinardell, que també és sorda, i ho fa amb diplomàcia. La seva experiència d’anys en dinamitzar trobades de socialització de joves amb sordesa és evident. “Totes les persones sordes som normals. Cada cas es diferent, tipus de sordesa, edat, ajudes tècniques o manera de comunicar-se, però tots aspirem a portar una vida normal dins de la diversitat”, explica en català oral a Cloe, amb la mirada de complicitat de professora. En un altre moment del debat, Vinardell torna a incidir en la idea que les persones sordes no es consideren com persones discapacitades sinó, simplement, com a persones sordes. “El problema el té la societat, que no és prou inclusiva, i hi ha manca de recursos per fer accessible la informació”, denúncia Vinardell de forma suau.

El debat continua sobre com gaudeixen de l’oci com a persones sordes. Pere Cantenys, de FESOCA, que no li agrada el teatre, es mostra taxatiu quan es troba amb barreres de comunicació: “Si no hi ha subtítols, no vaig al cine, de cap manera i, clar, he d’anar sempre a Barcelona perquè allà hi ha més oferta”. Hala es queixa que en l’esport mai no s’ha trobat amb cap adaptació i que moltes vegades “vaig acabar per desapuntar-me perquè el monitor sempre parlava i parlava, i jo no m’assabentava”. També va ser Hala qui va reivindicar que la LSC s’ensenyés gratuïtament a les famílies oïdores amb algun membre sord, de la mateixa manera que ella el va aprendre com a assignatura optativa a l’IES Monsterrat Roig. “Trobo que és molt car, i els meus pares no en saben i no poden pagar el curs”, denúncia. “Per això volem la modalitat bilingüe a les escoles”, insisteix Pere en el tancament del debat, mentre Sancha i Hala assenteixen amb el cap. Cloe pareix desconcertada, però Vinardell l’anima: “Tots hem de sumar”.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s